[Nom llatí] Salix alba L.

[Font de la planta] de la Xina

[Especificacions] Salicina 15-98%

[Aspecte] Pols groc marró a blanc

Part de la planta utilitzada: escorça

[Mida de partícules] 80 Mesh

[Pèrdua en assecat] ≤5,0%

[Metal pesat] ≤10PPM

[Emmagatzematge] Emmagatzemar en una zona fresca i seca, allunyar-se de la llum directa i la calor.

[Vida útil] 24 mesos

[Paquet] Envasat en bidons de paper i dues bosses de plàstic a l'interior.

[Pes net] 25 kg/tambor

Breu introducció

La salicina és un compost natural que es troba a l'escorça de diverses espècies d'arbres, principalment d'origen nord-americà, que provenen de les famílies de salze, àlber i trèmol. El salze blanc, del nom llatí del qual, Salix alba, deriva el terme salicina, és la font més coneguda d'aquest compost, però es troba en molts altres arbres, arbustos i plantes herbàcies, a més de sintetitzar-se comercialment. És membre de la família de substàncies químiques dels glucòsids i s'utilitza com a analgèsic i antipirètic. La salicina s'utilitza com a precursor per a la síntesi d'àcid salicílic i àcid acetilsalicílic, comunament conegut com aspirina.

Un sòlid incolor i cristal·lí en la seva forma pura, la salicina té la fórmula química C13H18O7. Part de la seva estructura química és equivalent a la glucosa del sucre, és a dir, es classifica com a glucòsid. És soluble, però no amb força, en aigua i alcohol. La salicina té un gust amarg i és un analgèsic i antipirètic natural, o reductor de la febre. En grans quantitats, pot ser tòxic i les sobredosis poden provocar danys hepàtics i renals. En la seva forma crua, pot ser lleugerament irritant per a la pell, els òrgans respiratoris i els ulls.

Funció

1. La salicina s'utilitza per alleujar el dolor i reduir la inflamació.

2. Alleujar el dolor agut i crònic, incloent mal de cap, dolor d'esquena i coll, dolors musculars i rampes menstruals; Controlar les molèsties de l'artritis.

3. Alleujar el dolor agut i crònic.

4. Té el mateix efecte sobre el cos que l'aspirina sense cap dels efectes secundaris.

5. És un antiinflamatori, un reductor de la febre, un analgèsic, un antireumàtic i un astringent. Concretament, ajuda a alleujar els mals de cap.

Aplicació

1.Antiinflamatori, antireumàtic,

2. Reduir la febre,

3. Ús com a analgèsic i astringent,

4. Alleujar el mal de cap,

5.Alleuja el dolor causat pel reumatisme, l'artritis i la síndrome del túnel carpià.

L'arbre fruiter de la figuera és originari del clima temperat d'Àsia Menor o l'actual Turquia i avui es conrea com a fruit important del comerç a la regió mediterrània oriental, EUA, Espanya. Tanmateix, també es conrea com a arbre fruiter als horts de casa. Durant cada estació, l'arbre dóna diversos centenars de fruits en forma de pera dos cops a l'any, que varien en grandària i color segons la varietat.

A l'interior, el fruit de la figa presenta nombrosos ovaris en forma de maça que sobresurten cap a la cavitat buida central. En el seu hàbitat natural, els "caprifigs" són pol·linitzats per una petita vespa (Blastophaga grossorum) que entra al cúmul de flors per una petita obertura a l'àpex.

Existeixen diversos conreus; algunes de les varietats populars que es conreen habitualment als EUA són Brown Turkey, Conadria, Kadota i Black Mission. Tanmateix, com que la vespa no està present a Amèrica del Nord, la majoria d'aquests fruits no tenen llavors veritables, i es desenvolupen per partenogènesi (sense pol·linització).

Beneficis per a la salut de les figues

La fruita de la figa és baixa en calories. 100 g de fruita fresca aporten només 74 calories. No obstant això, contenen fibra dietètica soluble, minerals, vitamines i pigments antioxidants que contribueixen enormement a la salut i el benestar òptims.

Les figues seques són una excel·lent font de minerals, vitamines i antioxidants. De fet, els fruits secs són fonts concentrades d'energia. 100 g de figues seques proporcionen 249 calories.

Les figues fresques, especialment la missió negra, són bones en antioxidants flavonoides polifenòlics com carotens, luteïna, tanins, àcid clorogènic... etc. El seu valor antioxidant és comparable al de les pomes a 3200 umol/100 g.

A més, les fruites fresques contenen nivells adequats d'algunes de les vitamines antioxidants com la vitamina A, E i K. En conjunt, aquests compostos fitoquímics de la fruita de figa ajuden a eliminar els radicals lliures nocius derivats de l'oxigen del cos i, per tant, ens protegeixen dels càncers, diabetis, malalties degeneratives i infeccions.

A més, els estudis d'investigació suggereixen que l'àcid clorogènic d'aquestes baies ajuda a reduir els nivells de sucre en sang i controlar els nivells de glucosa en sang en la condició de diabetis mellitus tipus II (inici de l'adult).

Les figues fresques i seques contenen bons nivells de vitamines del grup del complex B com la niacina, la piridoxina, els folats i l'àcid pantotènic. Aquestes vitamines funcionen com a cofactors per al metabolisme dels hidrats de carboni, proteïnes i greixos.

Les figues seques són una excel·lent font de minerals com calci, coure, potassi, manganès, ferro, seleni i zinc. 100 g de figues seques contenen 640 mg de potassi, 162 mg de calci, 2,03 mg de ferro i 232 mg de potassi. El potassi és un component important dels fluids cel·lulars i corporals que ajuda a controlar la freqüència cardíaca i la pressió arterial. El coure és necessari per a la producció de glòbuls vermells. El ferro és necessari per a la formació de glòbuls vermells i per a l'oxidació cel·lular.

Aquest pacient va ser sotmès a una resecció microquirúrgica d'un glioblastoma multiforme augmentat. L'hemostàsia completa es va aconseguir en 332 segons mitjançant l'aplicació de MPH. No es va utilitzar cap hemostat tòpic addicional ni coagulació elèctrica per a l'hemostàsia de tancament. La TC cranial postoperatòria no va revelar cap sagnat
complicació.

Aquesta informació s'ha extret de Seguretat i eficàcia de MicroporousPolisacàrid Hemospheres in Neurosurgery, un manuscrit que es pot llegir aquí https://journals.lww.com/neurosurgery/Fulltext/2011/09007/Safety_and_Efficacy_of_Microporous_Polysaccharide.8.aspx. Va ser presentat per l'autor corresponent Joachim Oertel, MD, de la Neurochirurgische Klinik de Mainz, Alemanya.