[Nom llatí]Silybum marianus G.

[Font de la planta] La llavor seca de Silybum marianum G.

[Especificacions] Silimarina 80% UV i Silibina + Isosilibina 30% HPLC

[Aspecte] Pols groc clar

[Mida de partícules] 80 Mesh

[Pèrdua en assecat] £ 5,0%

[Heavy Metal] 10 £ PPM

[Extracte dissolvents] Etanol

[Microbi] Recompte total de plaques aeròbiques: £ 1000 CFU/G

Llevat i floridura: 100 £ CFU/G

[Emmagatzematge] Emmagatzemar en una zona fresca i seca, allunyar-se de la llum directa i la calor.

[Vida útil] 24 mesos

[Paquet] Envasat en bidons de paper i dues bosses de plàstic a l'interior. Pes net: 25 kg/tambor

[Què és el card de llet]

El card de llet és una herba única que conté un compost natural anomenat silimarina. La silimarina nodreix el fetge com cap altre nutrient conegut actualment. El fetge actua com a filtre del cos que neteja constantment per protegir-vos de les toxines.

Amb el temps, aquestes toxines es poden acumular al fetge. Les potents propietats antioxidants i les accions rejovenidores del card marià ajuden a mantenir el fetge fort i sa.

[Funció]
1, les proves de toxicologia van demostrar que: un fort efecte de protecció de la membrana cel·lular del fetge, en aplicació clínica, card marià

L'extracte té bons resultats per al tractament de l'hepatitis aguda i crònica, la cirrosi hepàtica i una varietat de danys hepàtics tòxics, etc.;
2, l'extracte de card de llet millora significativament la funció hepàtica dels pacients amb símptomes d'hepatitis;

3, Aplicacions clíniques: per al tractament de l'hepatitis aguda i crònica, la cirrosi, la intoxicació hepàtica i altres malalties.

Les fibres musculars, l'ADN i els plàstics són exemples de polímers. Mireu aquest vídeo per obtenir més informació.

Un polímer és una gran molècula, o macromolècula, composta per moltes subunitats repetides. A causa de la seva àmplia gamma de propietats, tant els polímers sintètics com els naturals tenen un paper essencial i omnipresent en la vida quotidiana. Els polímers van des de plàstics sintètics familiars com el poliestirè fins a biopolímers naturals com l'ADN i les proteïnes que són fonamentals per a l'estructura i la funció biològica. Els polímers, tant naturals com sintètics, es creen mitjançant la polimerització de moltes molècules petites, conegudes com a monòmers. La seva gran massa molecular relativa als compostos de molècules petites produeixen propietats físiques úniques, com ara la duresa, la viscoelasticitat i la tendència a formar vidres i estructures semicristal·lines en lloc de cristalls.

El terme "polímer" deriva de la paraula grega antiga πολύς (polus, que significa "molts, molt") i μέρος (meros, que significa "parts"), i fa referència a una molècula l'estructura de la qual està composta per múltiples unitats repetides, de les quals s'origina. una característica d'alta massa molecular relativa i propietats connexes. Les unitats que componen els polímers deriven, real o conceptualment, de molècules de massa molecular relativa baixa. El terme va ser encunyat el 1833 per Jöns Jacob Berzelius, encara que amb una definició diferent de la definició moderna de la IUPAC. El concepte modern dels polímers com a estructures macromoleculars enllaçades covalentment va ser proposat el 1920 per Hermann Staudinger, qui va passar la dècada següent trobant proves experimentals d'aquesta hipòtesi.

Els polímers s'estudien en els camps de la biofísica i la ciència macromolecular, i la ciència dels polímers (que inclou la química dels polímers i la física dels polímers). Històricament, els productes derivats de l'enllaç d'unitats repetides mitjançant enllaços químics covalents han estat el focus principal de la ciència dels polímers; Les àrees importants emergents de la ciència se centren ara en enllaços no covalents. El poliisoprè de cautxú de làtex i el poliestirè d'escuma de poliestirè són exemples de polímers polimèrics naturals/biològics i sintètics, respectivament. En contextos biològics, essencialment totes les macromolècules biològiques, és a dir, proteïnes (poliamides), àcids nucleics (polinucleòtids) i polisacàrids, són purament polimèriques o estan compostes en gran part de components polimèrics, per exemple, glicoproteïnes isoprenilades/modificades amb lípids, on són petites. Les modificacions de molècules lipídiques i oligosacàrids es produeixen a la columna vertebral de la poliamida de la proteïna.

La diferència entre la pols de perles d'aigua dolça com https://emperorsherbologist.com/pearlp… JAJA Pearl Powder, i l'anomenada Sea Water Pearl Powder.

També cal tenir en compte alguna cosa a Pearl Powder.