[Nom llatí] Rhodiola Rosea

[Font de la planta] Xina

[Especificacions] Salidròsids: 1% -5%

Rosavina: 3% HPLC

[Aspecte] Pols fina marró

[Part de la planta utilitzada] Arrel

[Mida de partícules] 80 malla

[Pèrdua en assecat] ≤5,0%

[Metal pesat] ≤10PPM

[Emmagatzematge] Emmagatzemar en una zona fresca i seca, allunyar-se de la llum directa i la calor.

[Paquet] Envasat en bidons de paper i dues bosses de plàstic a l'interior.

[Què és Rhodiola Rosea]

Rhodiola Rosea (també coneguda com a arrel àrtica o arrel daurada) és un membre de la família Crassulaceae, una família de plantes originàries de les regions àrtiques de Sibèria oriental. Rhodiola rosea es distribueix àmpliament a les regions àrtiques i muntanyoses d'Europa i Àsia. Creix a altituds d'11.000 a 18.000 peus sobre el nivell del mar.

Hi ha nombrosos estudis en animals i proves que demostren que la rodiola té un efecte estimulant i sedant sobre el sistema nerviós central; millorar la resistència física; millora la funció de la tiroide, el tim i les suprarenals; protegeix el sistema nerviós, el cor i el fetge; i té propietats antioxidants i anticancerígenes.

[Funció]

1 Millorar la immunitat i retardar l'envelliment;

2 Resistent a la radiació i al tumor;

3 Regulació del sistema nerviós i del metabolisme, limitant eficaçment la sensació de malenconia i l'estat d'ànim, i la promoció de l'estat mental;

4 Protecció cardiovascular, dilatació de l'artèria coronària, prevenció de l'arterioesclerosi coronària i l'arítmia.

Contacta amb mi a kgahern@davincipress.com
Fes-me amic de Facebook a https://www.facebook.com/kevin.g.ahern

Carbohidrats Conferència II Aspectes destacats

1. La forma Haworth d'un sucre és la forma cíclica amb un carboni anomèric. La forma Fischer d'un sucre és de cadena recta.
2. Els disacàrids inclouen sacarosa, lactosa i maltosa.
3. La sacarosa és un sucre no reductor, mentre que la lactosa és un sucre reductor.
4. L'enllaç de més d'un residu de sucre crea sacàrids d'ordre superior. Aquests inclouen disacàrids (dos sucres), trisacàrids (tres sucres), oligosacàrids (diversos sucres) i polisacàrids (molts sucres).
5. La majoria dels enllaços dels sacàrids d'ordre superior impliquen enllaços glicosídics.
6. Els oligosacàrids són components de les glicoproteïnes.
7. Els polisacàrids més comuns inclouen el glucogen (emmagatzematge d'energia en els animals), la cel·lulosa (integritat estructural en les plantes), el midó (emmagatzematge d'energia en les plantes), la quitina (exoesquelet dels insectes). El midó està format per una barreja d'amilosa i amilopectina.
8. Els polisacàrids poden ser homopolímers (contenen només un residu de sucre) o heteropolímers (contenen més d'un residu de sucre). Els homopolímers inclouen glicogen (glucosa en enllaços alfa 1-4 més extenses branques alfa 1-6), cel·lulosa (glucosa en enllaços beta 1-4), amilosa (glucosa en enllaços alfa 1-4), amilopectina (glucosa en enllaços alfa 1-4). enllaços més algunes branques alfa 1-6) i quitina (N-acetil-D-glucosamina en enllaços beta 1-4).
9. El glicogen és un polisacàrid d'emmagatzematge d'energia animal, l'amilopectina i l'amilosa es combinen per formar midó, que és un polisacàrid d'emmagatzematge d'energia vegetal, la cel·lulosa és un polisacàrid estructural de les plantes i la quitina és un component dels exoesquelets d'insectes.
10. L'enzim cel·lulasa és necessari per digerir els enllaços beta 1-4 de la cel·lulosa. La majoria dels animals no contenen cel·lulasa. Els remugants i els ungulats contenen un bacteri que fa aquest enzim.
11. La pectina és un polisacàrid d'un sucre modificat: l'àcid galacturònic. Vaig dir incorrectament a classe que és un glicosaminoglicà. No és perquè no conté un grup amina. La pectina s'utilitza com a agent espessidor en aliments com les gelees.
12. Els glicosaminoglicans són polisacàrids que contenen N-acetilgalactosamina o N-acetilglucosamina com una de les seves unitats monomèriques. Són polianiònics i tenen propietats químiques interessants, com a resultat. Alguns exemples inclouen sulfats de condroitina i sulfats de queratà del teixit conjuntiu, sulfats de dermatan, heparina, àcid hialurònic i altres.
13. Les lectines són proteïnes que s'uneixen a hidrats de carboni específics. A les plantes s'anomenen fitohemaglutinines. S'utilitzen 1) al sistema immunitari per reconèixer bacteris de manera no específica i 2) per bacteris/virus per unir-se a estructures específiques a la superfície de les cèl·lules per ajudar a la unió a la cèl·lula amb el propòsit d'injectar àcid nucleic. El virus de la grip entra d'aquesta manera a la cèl·lula. La sortida del virus de la grip de les cèl·lules requereix l'acció d'un enzim anomenat neuraminidasa i és aquest enzim el que és inhibit pel fàrmac Tamiflu. Quan s'inhibeix la neuraminidasa, el virus de la grip no pot sortir de la cèl·lula i tendeix a agregar-se.
14. El terme glicolípids fa referència als lípids units als hidrats de carboni. Els comuns inclouen els esfingolípids, com els cerebròsids (unió d'un sucre) i els gangliòsids (unió d'hidrats de carboni complexos).
15. Els glicosaminoglicans són polímers de parells de sucres modificats. Almenys un dels sucres de cada parell està carregat negativament, com l'àcid glucurònic, creant un compost polianiònic.
16. Els peptidoglicans es creen quan els glicosaminoglicans s'uneixen als pèptids.
17. Les glicoproteïnes són proteïnes unides als oligosacàrids. La unió de l'oligosacàrid es fa per dos mètodes: els oligosacàrids lligats a N en les glicoproteïnes s'uneixen a l'amina del grup R de l'asparagina en una proteïna. Això passa al reticle endoplasmàtic i a l'aparell de Golgi. Els oligosacàrids enllaçats amb O en les glicoproteïnes s'uneixen als hidròxids del grup R de serina/treonina en una proteïna. Això només passa a l'aparell de Golgi.
18. Els patrons de glicosilació de les glicoproteïnes solen tenir un nucli comú en el punt d'unió a la proteïna i després les estructures d'oligosacàrids exteriors varien en composició.
19. Les glicoproteïnes són importants en la identitat cel·lular: el rebuig del trasplantament, per exemple, i determinen els diferents tipus de sang.
20. El hialuronà és un peptidolglicà (el glicosaminoglicà unit és l'àcid hialurònic) que és important en el líquid sinovial per lubricar les articulacions.
21. Els peptidoglicans i els glicosaminoglicans solen tenir una sensació "viscosa". Alguns exemples inclouen el sulfat de condroitina i l'heparina. L'heparina és el material amb la densitat de càrregues negatives més alta coneguda que sorgeix de tenir sulfats en els monòmers que la componen.

HERBA DE CABRA CÒRENA
Ossos febles
Disfunció erèctil (DE).
Problemes d'ejaculació.
Problemes sexuals.
Fatiga.
Pèrdua de memòria.
Hipertensió arterial.
Malaltia cardíaca.
Malaltia del fetge.
Bronquitis.
Dolor en les articulacions.
VIH/SIDA.